Autoria en el segle XXI

La constant expansió de les fronteres del coneixement porta provocant en els darrers anys la transformació de la recerca en camps científics clàssics relativament aïllats com són la física, química, matemàtiques, enginyeria o la biologia a un ecosistema de recerca multidisciplinar. Com a conseqüència, la col·laboració entre investigadors resulta indispensable per a tirar endavant noves idees i els resultats que se’n deriven són deguts a múltiples autors. En aquest escenari, determinar la contribució individual de cada autor és difícil però a la vegada una tasca que cal fer de forma acurada ja que tant l’avaluació profesional en l’acadèmia o el finançament de projectes depenen en gran mesura de les contribucions realitzades anteriorment pels candidats.

L’augment d’autors en el que és la forma principal de contribució científica, l’article, dificulta en gran mesura l’avaluació acurada de les contribucions de cadascun dels autors en un treball específic. Per tal de solventar aquest problema, algunes revistes, exigeixen descriure la contribució de cada autor en el treball presentat, però la falta d’estandardització en la forma de definir les contribucions dificulta molt el seu tractament. Amb aquest objectiu va néixer CRediT. Un sistema taxonomic format per 14 rols (conceptualització, maneig de dades, anàlisi formal, adquisició de finançament, investigació, metodologia, administració del projecte, recursos, software, supervisió, validació, visualització, escriptura-borrador original i escriptura-revisió i edició) que representen els rols típicament existents en el sistema acadèmico-científic. Els rols permeten descriure de forma específica la contribució de cada persona en el treball presentat. Per a la correcta utilització del sistema cal llistar totes les contribucions ja siguin d’autors o d’aquells que apareixen en els agraïments; cada contribuïdor pot ser assignat múltiples rols i un mateix rol pot ser assignat a més d’un contribuidor. En aquest darrer cas es pot especificar el grau de contribució (principal, igual o de suport). Els autors principals tenen la responsabilitat d’assignar els rols i tots els contribuïdors han de tenir l’oportunitat de revisar-los i confirmar els rols assignats.

Els principals avantatges d’aquesta metodologia són que ajuda a reduir les disputes per l’autoria, ajuda a usar les contribucions per a processos acadèmics i polítiques científiques ja que es poden connectar amb l’ORCID personal, ajudant a la determinació específica de l’expertesa de cada contribuïdor. CRediT també facilita la trobada de potencials col·laboradors nous. Nombroses revistes han adoptat ja aquest sistema i aquest desembre Elsevier ha anunciat que incorpora CRediT a més de 1200 revistes del grup i que més s’aniran incorporaran el 2020. L’exemple de CRediT pot ajudar a afrontar nombrosos reptes que encara són presents per a la millora de l’assessorament científic. La  decisió de qui incloure o no com a autor seguirà estant oberta sota criteri dels autors principals que poden o no seguir regles més o menys establertes al camp com la regla dos de tres. Però mentre s’usi el sistema CRediT, la seva contribució quedarà registrada tot i que apareixin en els agraïments. Altres reptes com prioritzar la quantitat sobre la qualitat o a l’inrevés, i el rol del factor d’impacte en avaluar les contribucions queden pendents. La recerca en millors formes de recerca ajudarà a objectivitzar aquest procés.

Informació sobre l’autora
Eduard Masvidal Codina, M.Sc.
Alumni del Grau en Nanociència i Nanotecnologia a la UAB (2010-2014)
@Eduard_Mustbe

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *