Entrevistem la Sara, l’Iván i la Remei, les tres guanyadores dels primers Premis SCN² Dresselhaus, per a què inspirin i motivin a futures candidates als premis. Les vols conèixer una mica més? Cada entrevista és única!
La Sara, graduada en Física per la Universitat de Barcelona (UB), va ser la primera guanyadora dels Premis SCN2 Dresselhaus constituïts el 2019, amb un guardó de 100€ i tres anys de quota gratuïta de la nostra associació, valorades en 75€. El seu treball va ser sobre el ‘Desenvolupament d’una eina informàtica per a una nova tècnica de microscòpia‘, supervisat pel Dr. Mario Montes Usategui , del grup de biofotònica de la UB.
Sara, han passat uns mesos des que se’t va declarar guanyadora de la primera edició dels premis. Què has fet fins ara?
En el moment de la celebració dels premis estava fent un Màster en Visió per Computador gestionat per la UAB i la participació de la UPC, la UOC i la UPF. Això no obstant, per culpa del COVID-19, vaig estar tancada a casa la majoria del temps, com totes. Afortunadament, només vaig fer les últimes tres setmanes de classe en línia i el treball de final de màster sí ha sigut completament en línia.
Sí, ens ha passat a moltes… vas haver de canviar el projecte? Què vas fer?
Sí, vaig haver d’adaptar la idea inicial del projecte perquè ja no podia adquirir les dades experimentals, però el treball va ser una continuació del que vaig presentar als premis. Si hi hagués una segona part dels premis per a màster, m’hi podria presentar!
Et va agradar continuar en la mateixa línia de recerca?
La veritat és que em va agradar molt poder continuar amb aquest projecte, però naturalment, en temps de confinament, treballar-hi constantment va acabar sent esgotador. En qualsevol cas, estic contenta de la decisió, sense dubte.
On et veus en els propers anys? On t’agradaria arribar?
Doncs… No tinc cap pla! Encara no m’he decidit si continuaré amb aquesta recerca que he fet al treball de grau i màster i tirar cap el doctorat, o per contra saltar a l’empresa. La meva experiència és totalment acadèmica, però per mi tot és possible ara per ara.
Oh, bé. Ens passa a moltes, especialment a la ciència! Quins interessos, passatemps o activitats extracurriculars destacaries de la vida?
El meu passatemps actual és cosir, i vaig a classes de costura! També he participat molt a l’organització d’activitats per estudiants, com a delegada de classe en algunes èpoques de la vida. Parlar amb professores i en públic han sigut coses habituals.
❝He participat molt a l’organització d’activitats per estudiants. Parlar amb professores i en públic han sigut coses habituals.❞
Sospito que, a vegades, allò que se’ns dona bé deriva d’allò que hem practicat en altres aspectes de la nostra vida. Sembla que la capacitat de comunicar pot venir del teu paper de delegada! Consideres que altres activitats extracurriculars han contribuït a les teves habilitats de presentació gràfica?
Doncs quant l’aspecte gràfic, sí que puc dir que m’agrada fixar-me molt en com estan fets els anuncis per a què cridin l’atenció, com estan dissenyades algunes pàgines web, etc. Potser això sí que em va ajudar a organitzar el pòster i les figures d’una manera més atractiva!
❝Sempre m’agrada participar en coses que em fan sortir de la meva zona de confort i guanyar noves experiències.❞
Encaixa molt bé! Respecte dels premis, podries explicar-nos una mica com vas viure la teva experiència?
La meva experiència va ser molt bona. Vaig veure la convocatòria i mai havia fet un pòster, però vaig pensar “bé, per què no?”. Sempre m’agrada participar en coses que em fan sortir de la meva zona de confort i guanyar noves experiències. A més a més, la oportunitat de poder parlar amb altres persones que van presentar-se va ser molt interessant. Em va agradar molt sortir de la bombolla del grau de física, veure gent amb altres carreres i temàtiques de recerca molt diferents.
Sembla que la creació de xarxes va ser motivadora. Va ser la primera vegada que et presentaves a uns premis?
No, també vaig participar dels premis a treballs de recerca, i vaig guanyar el premi de treball de recerca de Barcelona!
Com te’n vas enterar, de la convocatòria dels nostres premis?
Ens va arribar un correu de la coordinadora de treballs de final de grau de la universitat. En veure’l vaig pensar: “Vinga, trec un cap de setmana i el faig”, perquè evidentment no el tenia fet i estava amb la feina del màster, però tampoc era tant de temps i mai se sap!
Com vas veure, a l’edició 2019 vau ser només vuit candidates. Sembla que hi ha persones que no arriben a fer el pas endavant per intentar-ho. Un motiu habitual per no presentar-se és l’esforç de la preparació. En el teu cas, quantes hores de feina vas dedicar a desenvolupar el pòster i la presentació?
No tantes. 5 o 6 hores. Distribuir els elements, aprofitar les figures ja fetes a la memòria del treball de final de grau, corregir les faltes, organitzar-ho tot una mica. El que dóna feina és fer les figures, i ja les tenia. Per la presentació sí que vaig dedicar més temps, especialment el dia anterior per assegurar-me de complir el temps límit, perquè sinó em passava de llarg. Després va resultar que vaig ser la primera en acabar…
Potser vas anar al gra, que això també agrada molt. Quina mena de preguntes et va fer el jurat?
Eren majoritàriament conceptes de l’aparell amb què treballava. La meva recerca costa molt d’entendre quan s’explica amb paraules o imatges, i esdevé molt més senzill quan es veu un vídeo. La majoria de preguntes anaven a entendre el funcionament de l’aparell que utilitzo i aclarir la informació present al pòster.
Naturalment, les preguntes depenen de la disciplina. Vist tot això que has dit, és inevitable preguntar-te: per què creus que vas guanyar? Quin diries que va ser el teu secret?
Oh, doncs la veritat és que no ho sé! Primer vaig pensar que havia anat massa ràpid, que no els havia agradat i que això era tot. Mirant ara enrere, sí que he de dir que si hi ha un secret, és dominar el teu tema. Tu l’entens, i si ho transmets tant bé com saps, surt bé.
❝Mirant ara enrere, sí que he de dir que si hi ha un secret, és dominar el teu tema. Tu l’entens, i si ho transmet tant bé com saps, surt bé.❞
Excel·lent Sara Lumbreras i Navarro, primera guanyadora dels I Premis SCN² Dresselhaus. Barcelona, Catalunya, 2020.
Certament, l’experta del teu projecte ets tu. Diries que participar dels premis t’ha aportat alguna cosa nova?
Sí, perquè mai havia hagut de presentar un pòster. A més a més, el fet de defendre’l davant d’estudiants de doctorat, que són més aprop de l’estudiantat que dels professors, dóna un ambient més “de tu a tu”, tot i que també imposa respecte, però bo. Aquí tampoc no t’estàs jugant la nota del treball. Si no guanyes, no passa res. Em va semblar una bona oportunitat de preparar-se per el dia que hagi de presentar un pòster en un congrés.
Sàvies paraules. Cada oportunitat val la pena! Així doncs, recomanaries a tothom intentar presentar-se?
Sí, sí, per suposat! Encara que ja hagués presentat un pòster, ara puc posar al currículum que vaig guanyar aquest premi. No és una experiència molt comuna, i fa bé dir-ho. Sense dubte, recomanaria intentar-ho sempre.
Moltíssimes gràcies, Sara. Espero que inspiris a altres persones a presentar-se i pensar que poden guanyar!
Gràcies a vosaltres per l’oportunitat i així ho espero jo també!
Entrevistes 2019
Entrevistem la Sara, l’Iván i la Remei, les tres guanyadores dels primers Premis SCN² Dresselhaus, per a què inspirin i motivin a futures candidates als premis. Les vols conèixer una mica més? Cada entrevista és única!
La Sara, graduada en Física per la Universitat de Barcelona (UB), va ser la primera guanyadora dels Premis SCN2 Dresselhaus constituïts el 2019, amb un guardó de 100€ i tres anys de quota gratuïta de la nostra associació, valorades en 75€. El seu treball va ser sobre el ‘Desenvolupament d’una eina informàtica per a una nova tècnica de microscòpia‘, supervisat pel Dr. Mario Montes Usategui
, del grup de biofotònica de la UB.
Sara, han passat uns mesos des que se’t va declarar guanyadora de la primera edició dels premis. Què has fet fins ara?
En el moment de la celebració dels premis estava fent un Màster en Visió per Computador gestionat per la UAB i la participació de la UPC, la UOC i la UPF. Això no obstant, per culpa del COVID-19, vaig estar tancada a casa la majoria del temps, com totes. Afortunadament, només vaig fer les últimes tres setmanes de classe en línia i el treball de final de màster sí ha sigut completament en línia.
Sí, ens ha passat a moltes… vas haver de canviar el projecte? Què vas fer?
Sí, vaig haver d’adaptar la idea inicial del projecte perquè ja no podia adquirir les dades experimentals, però el treball va ser una continuació del que vaig presentar als premis. Si hi hagués una segona part dels premis per a màster, m’hi podria presentar!
Et va agradar continuar en la mateixa línia de recerca?
La veritat és que em va agradar molt poder continuar amb aquest projecte, però naturalment, en temps de confinament, treballar-hi constantment va acabar sent esgotador. En qualsevol cas, estic contenta de la decisió, sense dubte.
On et veus en els propers anys? On t’agradaria arribar?
Doncs… No tinc cap pla! Encara no m’he decidit si continuaré amb aquesta recerca que he fet al treball de grau i màster i tirar cap el doctorat, o per contra saltar a l’empresa. La meva experiència és totalment acadèmica, però per mi tot és possible ara per ara.
Oh, bé. Ens passa a moltes, especialment a la ciència! Quins interessos, passatemps o activitats extracurriculars destacaries de la vida?
El meu passatemps actual és cosir, i vaig a classes de costura! També he participat molt a l’organització d’activitats per estudiants, com a delegada de classe en algunes èpoques de la vida. Parlar amb professores i en públic han sigut coses habituals.
Sospito que, a vegades, allò que se’ns dona bé deriva d’allò que hem practicat en altres aspectes de la nostra vida. Sembla que la capacitat de comunicar pot venir del teu paper de delegada! Consideres que altres activitats extracurriculars han contribuït a les teves habilitats de presentació gràfica?
Doncs quant l’aspecte gràfic, sí que puc dir que m’agrada fixar-me molt en com estan fets els anuncis per a què cridin l’atenció, com estan dissenyades algunes pàgines web, etc. Potser això sí que em va ajudar a organitzar el pòster i les figures d’una manera més atractiva!
Encaixa molt bé! Respecte dels premis, podries explicar-nos una mica com vas viure la teva experiència?
La meva experiència va ser molt bona. Vaig veure la convocatòria i mai havia fet un pòster, però vaig pensar “bé, per què no?”. Sempre m’agrada participar en coses que em fan sortir de la meva zona de confort i guanyar noves experiències. A més a més, la oportunitat de poder parlar amb altres persones que van presentar-se va ser molt interessant. Em va agradar molt sortir de la bombolla del grau de física, veure gent amb altres carreres i temàtiques de recerca molt diferents.
Sembla que la creació de xarxes va ser motivadora. Va ser la primera vegada que et presentaves a uns premis?
No, també vaig participar dels premis a treballs de recerca, i vaig guanyar el premi de treball de recerca de Barcelona!
Com te’n vas enterar, de la convocatòria dels nostres premis?
Ens va arribar un correu de la coordinadora de treballs de final de grau de la universitat. En veure’l vaig pensar: “Vinga, trec un cap de setmana i el faig”, perquè evidentment no el tenia fet i estava amb la feina del màster, però tampoc era tant de temps i mai se sap!
Com vas veure, a l’edició 2019 vau ser només vuit candidates. Sembla que hi ha persones que no arriben a fer el pas endavant per intentar-ho. Un motiu habitual per no presentar-se és l’esforç de la preparació. En el teu cas, quantes hores de feina vas dedicar a desenvolupar el pòster i la presentació?
No tantes. 5 o 6 hores. Distribuir els elements, aprofitar les figures ja fetes a la memòria del treball de final de grau, corregir les faltes, organitzar-ho tot una mica. El que dóna feina és fer les figures, i ja les tenia. Per la presentació sí que vaig dedicar més temps, especialment el dia anterior per assegurar-me de complir el temps límit, perquè sinó em passava de llarg. Després va resultar que vaig ser la primera en acabar…
Potser vas anar al gra, que això també agrada molt. Quina mena de preguntes et va fer el jurat?
Eren majoritàriament conceptes de l’aparell amb què treballava. La meva recerca costa molt d’entendre quan s’explica amb paraules o imatges, i esdevé molt més senzill quan es veu un vídeo. La majoria de preguntes anaven a entendre el funcionament de l’aparell que utilitzo i aclarir la informació present al pòster.
Naturalment, les preguntes depenen de la disciplina. Vist tot això que has dit, és inevitable preguntar-te: per què creus que vas guanyar? Quin diries que va ser el teu secret?
Oh, doncs la veritat és que no ho sé! Primer vaig pensar que havia anat massa ràpid, que no els havia agradat i que això era tot. Mirant ara enrere, sí que he de dir que si hi ha un secret, és dominar el teu tema. Tu l’entens, i si ho transmets tant bé com saps, surt bé.
Certament, l’experta del teu projecte ets tu. Diries que participar dels premis t’ha aportat alguna cosa nova?
Sí, perquè mai havia hagut de presentar un pòster. A més a més, el fet de defendre’l davant d’estudiants de doctorat, que són més aprop de l’estudiantat que dels professors, dóna un ambient més “de tu a tu”, tot i que també imposa respecte, però bo. Aquí tampoc no t’estàs jugant la nota del treball. Si no guanyes, no passa res. Em va semblar una bona oportunitat de preparar-se per el dia que hagi de presentar un pòster en un congrés.
Sàvies paraules. Cada oportunitat val la pena! Així doncs, recomanaries a tothom intentar presentar-se?
Sí, sí, per suposat! Encara que ja hagués presentat un pòster, ara puc posar al currículum que vaig guanyar aquest premi. No és una experiència molt comuna, i fa bé dir-ho. Sense dubte, recomanaria intentar-ho sempre.
Moltíssimes gràcies, Sara. Espero que inspiris a altres persones a presentar-se i pensar que poden guanyar!
Gràcies a vosaltres per l’oportunitat i així ho espero jo també!