Entrevistes 2020

Entrevistem la Maria, en Vasile i en David, les tres guanyadores de la segona edició dels Premis SCN² Dresselhaus, per a què inspirin i motivin a futures candidates als premis. Les vols conèixer una mica més? Cada entrevista és única!

La María, graduada en Química per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va ser la primera guanyadora dels Premis SCN2 Dresselhaus constituïts el 2020, amb un guardó de 150€ i tres anys de quota gratuïta de la nostra associació, valorades en 75€. El seu treball va ser sobre el Desenvolupament d’un microsensor de pH per la determinació d’àcid sulfhídric basat en Inkjet Printing‘, supervisat per la Dra. Maria del Mar Baeza Labat (UAB) del grup sensors i biosensors i la Dra. Gemma Gabriel Buguña (IMB-CNM) del grup d’aplicacions biomèdiques.

Maria, què has fet des que et vas graduar i vas presentar per primera vegada aquest Treball de Final de Grau (TFG)?

L’etapa acadèmica del grau la vaig acabar al juny, però per la COVID-19 vaig acabar presentant el meu TFG al setembre. Tres setmanes més tard vaig començar el màster, un màster oficial de química de l’Autònoma que es centra en la introducció de la recerca en química. En aquest període, i fins ara al febrer d’enguany, he estat fent la part teòrica del màster, i ara estic desenvolupant el Treball de Final de Màster (TFM).

Aquest TFM segueix la línia de recerca que vas començar amb el TFG?

Sí, és a dir, continuació ben bé no, perquè l’aplicació final del dispositiu que vaig presentar l’està continuant un company meu a la seva tesi doctoral. Ell s’ha encarregat d’aquest projecte i jo estic en un projecte relacionat amb el mateix dispositiu, però amb una aplicació diferent, més centrada en la biologia.

Díriem que fas servir la mateixa tecnologia amb una finalitat diferent.

Això mateix. La porto més enllà!

Diríes, doncs, que la teva vocació és la recerca? És una cosa que t’apassiona?

Sí. La veritat és que durant el grau no sabia bé cap a on encaminar la meva carrera i per això em vaig animar a fer el màster com una oportunitat de seguir al laboratori i fer investigació. El dia de demà m’agradaria continuar en aquest camí si és possible, perquè em sembla molt interessant.

Aleshores et deus veure fent un doctorat a continuació.

Sí, ara mateix estic en procés de cerca d’ofertes ja sigui aquí o fora, tot i que la veritat és que la situació actual d’oportunitats actual és una mica complicada.

Sóc molt versàtil, i és veritat que m’he plantejat de fer recerca més encarada a la indústria i més dedicada al sector farmacèutic.

Estàs oberta per anar-te’n a l’estranger per continuar la teva carrera científica?

Sí, t’he de confessar que ara amb el tema de la COVID estic una mica més reticent a marxar fora. Però tinc clar que si hagués de marxar perquè fos una bona oportunitat per mi, ho faria.

Jo crec que la seguretat és el que et dóna tranquil·litat i després et permet fluir.

Vols dir que no et frena marxar per fer ciència, que ho veus amb ganes?

Sí, sobretot si fos un tema que em crides l’atenció i consideres que fos convenient per obrir-me alguna sortida professional.

I t’agradaria continuar amb el tema de l’impressió per injecció, o tens ganes de canviar a una nova dimensió de la recerca?

Penso que ara actualment en el món de la tecnologia d’impressió és un tema molt punter i que està començant a rodar. Encara s’han fet poques coses i és una tecnologia nova que, com tot a la ciència, s’ha de testar. Penso que és una línia molt interessant i que continuar amb ella no em desagradaria. Tot i això, també és veritat que potser m’agradaria investigar en altres àrees de recerca, com la química analítica, l’electroquímica o d’altres àrees no tant específiques.

I tot això, sents el desig o la necessitat de fer-ho en una recerca purament acadèmica, o consideres que el sector privat i fer recerca dins d’una empresa pot ser una opció?

Sóc molt versàtil, i és veritat que m’he plantejat de fer recerca més encarada a la indústria i més dedicada al sector farmacèutic. Són idees que es poden considerar. La cosa és que ara el tema està complicat i ofertes no en surten gaires. Però sí, jo estaria oberta provar-ho. Al final al que em vull dedicar és a la investigació. Si ha de ser en un sector més acadèmic o un sector més industrial ho hauria de provar. Un dels problemes que veig en el meu cas és que tinc poqueta experiència.

Sí, no naixem ensenyats. L’actitud,i si les ganes les tens…

Sí, això sí. Ganes en tinc moltes.

Per conèixer-te una mica més: quins interessos, passatemps o activitats extracurriculars destacaries de la teva vida?

Bé, jo fora d’aquí sóc una persona molt corrent. M’agrada molt la música, el teatre, m’agrada molt llegir, i entenc que és important cuidar la ment i cuidar el cos pel qual intento fer una vida activa i fer una mica d’esport. Més o menys dins d’un cànon normal, no tinc cap passatemps ni afició especial. 

Això que hauria de ser normal no ho és tant, però. Pensant en coses que hagis fet al llarg de la vida, hi ha res que creguis que t’ha ajudat a desenvolupar unes habilitats que t’hagin ajudat a guanyar el premi? Per exemple alguna cosa que t’hagi ajudat a tenir més facilitat en la presentació oral, en el disseny gràfic del pòster, la presentació…

Respecte a la comunicació i les presentacions orals sempre he sigut una persona amb molta facilitat per parlar en públic. El que és a la presentació i a la preparació del pòster m’ha ajudat molt haver realitzat el TFG i haver estat envoltada de gent al laboratori amb més experiència que jo. M’han pogut ensenyar i m’han pogut guiar. Són persones amb qui he agafat prou confiança per demanar ajuda o opinió obertament i m’han ajudat a encaminar-me. També he après veient les seves presentacions. Sóc una persona molt observadora i tot el que he anat veient ho he anat implementant. Amb el meu toc i estil, això sí. 

A nivell professional aquest tipus d’activitats són petites cosetes, però a nivell personal t’aporten un gran valor.

Excel·lent María Jesús Ortiz i Aguayo, primera guanyadora dels II Premis SCN² Dresselhaus. Barcelona, Catalunya, 2021.
Entenc i comparteixo amb tu això que has nascut amb habilitat oratòria!  M’agradaria saber si sabries explicar o donar una recomanació a persones que potser els hi costi més. Com vius tu l’acció d’explicar?

És veritat que al llarg de la meva vida acadèmica i la meva vida personal m’he trobat amb persones que els hi costa molt parlar en públic i tenen la típica por escènica. El consell que sempre els hi intento donar a aquestes persones és que quan tu fas una presentació i parles d’un tema en concret, tu has de saber que ho saps. Has d’anar amb seguretat. Has treballat en el tema, saps del que estàs parlant. Jo crec que la seguretat és el que et dóna tranquil·litat i després et permet fluir. Si tu arribes a un lloc pensant que no ho faràs bé, que no saps del que estàs parlant, que et preguntaran quelcom que no saps… Tots tenim inseguretats, però tot això va sumant i acabes fent-te cada vegada més petita fins que et poses nerviosa i t’acabes bloquejant. És el que sempre dic, que jo crec que un punt molt important per fer una presentació oral o fins i tot parlar en públic és la seguretat en el que dius.

Espero que al gent ho trobi una bona guia a l’hora de presentar-se als premis. I respecte als premis precisament, com vas viure la teva experiència? Com va ser la preparació del pòster, com vas saber de la convocatòria, la defensa mateixa…

Per mi t’he de dir que és el primer cop que visc una experiència d’aquest tipus. Mai m’havia presentat a uns premis ni participat en un esdeveniment formal. Llavors per mi ha sigut una experiència bastant enriquidora. M’ha agradat molt experimentar-ho, com vaig viure aquell dia des de la presentació fins al final.

Em vaig assabentar per la meva directora de TFG. Em va comentar que existia aquest premi, i que com el meu treball tenia una mica caràcter en nanociència i nanotecnologia, ja que el meu dispositiu és de nanopartícules, que em podia presentar i veure què passava. Com no havia viscut mai res similar, vaig decidir aprofitar. Vaig intentar reduir la meva presentació de TFG a les condicions que em donàveu intentant destacar el més important per no avorrir massa. I pel tema de la presentació del pòster vaig basar-me en un que ja tenia fet. Vaig haver de fer un per presentar el meu TFG a unes jornades, i sobre aquest pòster que ja havia fet i m’havien corregit vaig fer el de la presentació dels premis. Sobretot vaig canviar algunes coses perquè quedés una mica més atractiu a la vista.

Pensa que s’ha de donar molta informació en poc espai i poc temps,  per això vaig decidir afegir els trets més destacats del treball. Seguidament els hi vaig enviar als meus companys de laboratori perquè li donessin un cop d’ull per si estava correcte i ja el vaig enviar. El dia de la presentació vaig passar una mica de nervis, com sempre que en faig una, però va ser una experiència molt curiosa. Està clar que m’hauria agradat fer-ho en un ambient més presencial, però amb la pandèmia ens hem hagut d’adaptar tots, i per sort, s’ha pogut fer al final.

Creus que és important que es sàpiga què s’avaluarà en les bases?

Crec que sí que seria interessant. Potser serviria per no anar tant perdut a l’hora de preparar la presentació i no anar tan perduts. Però alhora pot jugar en contra i posar-te més nerviós. Perds una mica l’espontaneïtat. Al final cada un té la seva forma d’explicar i si ho fas tot molt quadrat i fixat, perds aquest factor d’originalitat.

Sobre l’esdeveniment de defensa, et van semblar complicades les preguntes?

Em van semblar que eren de persones dedicades a la recerca que tenien curiositat per saber el que jo havia fet durant el meu TFG. Vull dir, m’ho vaig prendre com unes persones que sí, m’estaven avaluant, però que alhora sentien curiositat. Per tant, la meva forma de respondre les preguntes va ser diferent. A part, em van donar una sèrie de consells de punts que podia millorar, i evidentment, me’ls vaig guardar tots pel futur.

Com descriuries l’experiència de presentar davant d’un tribunal format per gent jove?

En part afavoreix que no et sentis tant jutjat. Quan tractes amb una persona del teu rang d’edat els segueixes tractant amb respecte perquè saps que tenen més experiència que tu, però alhora et sents més còmode.

Per què creus que vas guanyar?

Doncs no ho sé. Quan vaig acabar la presentació vaig acabar amb molt bones sensacions, però no tenia la impressió que guanyaria. Sabia que ho havia fet bé. No m’havia posat nerviosa i ho havia explicat de la forma més clara possible, però no m’esperava ser la guanyadora. Crec que el meu punt fort va ser la meva forma de parlar i expressar-me, ho intento fer de la forma més amena possible. I, a més, el meu treball crec que és molt interessant. Vull dir, una persona que no formés part de la branca científica de la qual tracta el meu treball, segurament hi estaria interessada.

M’has comentat que t’ha agradat molt l’experiència dels premis, però per concretar una mica més, que creus que t’ha aportat participar en els premis?

Potser sona una mica contradictori. Jo sóc una persona molt encoratjada, però alhora, quan no em trobo còmoda en l’ambient, doncs sí que és veritat que em faig una mica petita. Per això aquestes experiències van molt bé per obrir-te i tenir aquesta seguretat de què parlava abans. Potser a nivell professional aquest tipus d’activitats són petites cosetes, però a nivell personal t’aporten un gran valor.

Ai, que se’ns cau una llagrimeta!

Doncs sí. Si em fessis la pregunta “Tu recomanaries els premis?” jo animaria a tothom a participar-hi. No només a les persones que siguin unes cracks, sinó a tothom. És tot un repte presentar un treball a persones que veus per primera vegada. El fet de saber que has sigut capaç de fer-ho aquí et dóna certa seguretat per fer-ho en un futur en un altre lloc.

Ep, has endevinat la propera pregunta! Així doncs, una pregunta final: com descriuries el valor de que es fessin en català?

Entenc que l’organitzador dels premis és una societat catalana, per tant entenc que tot es realitzi en català.

Doncs moltes gràcies, Maria. Un plaer entrevistar a una oradora! Gràcies per tenir la valentia de presentar-te! Seguim millorant. Un salut!