Entrevistes 2019

Entrevistem la Sara, l’Iván i la Remei, les tres guanyadores dels primers Premis SCN² Dresselhaus, per a què inspirin i motivin a futures candidates als premis. Les vols conèixer una mica més? Cada entrevista és única!

La Sara, graduada en Física per la Universitat de Barcelona (UB), va ser la primera guanyadora dels Premis SCN2 Dresselhaus constituïts el 2019, amb un guardó de 100€ i tres anys de quota gratuïta de la nostra associació, valorades en 75€. El seu treball va ser sobre el Desenvolupament d’una eina informàtica per a una nova tècnica de microscòpia, supervisat pel Dr. Mario Montes Usategui , del grup de biofotònica de la UB.

Sara, han passat uns mesos des que se’t va declarar guanyadora de la primera edició dels premis. Què has fet fins ara?

En el moment de la celebració dels premis estava fent un Màster en Visió per Computador gestionat per la UAB i la participació de la UPC, la UOC i la UPF. Això no obstant, per culpa del COVID-19, vaig estar tancada a casa la majoria del temps, com totes. Afortunadament, només vaig fer les últimes tres setmanes de classe en línia i el treball de final de màster sí ha sigut completament en línia.

Sí, ens ha passat a moltes… vas haver de canviar el projecte? Què vas fer?

Sí, vaig haver d’adaptar la idea inicial del projecte perquè ja no podia adquirir les dades experimentals, però el treball va ser una continuació del que vaig presentar als premis. Si hi hagués una segona part dels premis per a màster, m’hi podria presentar!

Et va agradar continuar en la mateixa línia de recerca?

La veritat és que em va agradar molt poder continuar amb aquest projecte, però naturalment, en temps de confinament, treballar-hi constantment va acabar sent esgotador. En qualsevol cas, estic contenta de la decisió, sense dubte.

On et veus en els propers anys? On t’agradaria arribar?

Doncs… No tinc cap pla! Encara no m’he decidit si continuaré amb aquesta recerca que he fet al treball de grau i màster i tirar cap el doctorat, o per contra saltar a l’empresa. La meva experiència és totalment acadèmica, però per mi tot és possible ara per ara.

Oh, bé. Ens passa a moltes, especialment a la ciència! Quins interessos, passatemps o activitats extracurriculars destacaries de la vida?

El meu passatemps actual és cosir, i vaig a classes de costura! També he participat molt a l’organització d’activitats per estudiants, com a delegada de classe en algunes èpoques de la vida. Parlar amb professores i en públic han sigut coses habituals.

“He participat molt a l’organització d’activitats per estudiants. Parlar amb professores i en públic han sigut coses habituals.”

Sospito que, a vegades, allò que se’ns dona bé deriva d’allò que hem practicat en altres aspectes de la nostra vida. Sembla que la capacitat de comunicar pot venir del teu paper de delegada! Consideres que altres activitats extracurriculars han contribuït a les teves habilitats de presentació gràfica?

Doncs quant l’aspecte gràfic, sí que puc dir que m’agrada fixar-me molt en com estan fets els anuncis per a què cridin l’atenció, com estan dissenyades algunes pàgines web, etc. Potser això sí que em va ajudar a organitzar el pòster i les figures d’una manera més atractiva!

“Sempre m’agrada participar en coses que em fan sortir de la meva zona de confort i guanyar noves experiències.”

Encaixa molt bé! Respecte dels premis, podries explicar-nos una mica com vas viure la teva experiència?

La meva experiència va ser molt bona. Vaig veure la convocatòria i mai havia fet un pòster, però vaig pensar “bé, per què no?”. Sempre m’agrada participar en coses que em fan sortir de la meva zona de confort i guanyar noves experiències. A més a més, la oportunitat de poder parlar amb altres persones que van presentar-se va ser molt interessant. Em va agradar molt sortir de la bombolla del grau de física, veure gent amb altres carreres i temàtiques de recerca molt diferents.

Sembla que la creació de xarxes va ser motivadora. Va ser la primera vegada que et presentaves a uns premis?

No, també vaig participar dels premis a treballs de recerca, i vaig guanyar el premi de treball de recerca de Barcelona!

Com te’n vas enterar, de la convocatòria dels nostres premis?

Ens va arribar un correu de la coordinadora de treballs de final de grau de la universitat. En veure’l vaig pensar: “Vinga, trec un cap de setmana i el faig”, perquè evidentment no el tenia fet i estava amb la feina del màster, però tampoc era tant de temps i mai se sap!

Com vas veure, a l’edició 2019 vau ser només vuit candidates. Sembla que hi ha persones que no arriben a fer el pas endavant per intentar-ho. Un motiu habitual per no presentar-se és l’esforç de la preparació. En el teu cas, quantes hores de feina vas dedicar a desenvolupar el pòster i la presentació?

No tantes. 5 o 6 hores. Distribuir els elements, aprofitar les figures ja fetes a la memòria del treball de final de grau, corregir les faltes, organitzar-ho tot una mica. El que dóna feina és fer les figures, i ja les tenia. Per la presentació sí que vaig dedicar més temps, especialment el dia anterior per assegurar-me de complir el temps límit, perquè sinó em passava de llarg. Després va resultar que vaig ser la primera en acabar…

Potser vas anar al gra, que això també agrada molt. Quina mena de preguntes et va fer el jurat?

Eren majoritàriament conceptes de l’aparell amb què treballava. La meva recerca costa molt d’entendre quan s’explica amb paraules o imatges, i esdevé molt més senzill quan es veu un vídeo. La majoria de preguntes anaven a entendre el funcionament de l’aparell que utilitzo i aclarir la informació present al pòster.

Naturalment, les preguntes depenen de la disciplina. Vist tot això que has dit, és inevitable preguntar-te: per què creus que vas guanyar? Quin diries que va ser el teu secret?

Oh, doncs la veritat és que no ho sé! Primer vaig pensar que havia anat massa ràpid, que no els havia agradat i que això era tot. Mirant ara enrere, sí que he de dir que si hi ha un secret, és dominar el teu tema. Tu l’entens, i si ho transmets tant bé com saps, surt bé.

“Mirant ara enrere, sí que he de dir que si hi ha un secret, és dominar el teu tema. Tu l’entens, i si ho transmet tant bé com saps, surt bé.

Excel·lent Sara Lumbreras i Navarro, primera guanyadora dels I Premis SCN² Dresselhaus. Barcelona, Catalunya, 2020.

Certament, l’experta del teu projecte ets tu. Diries que participar dels premis t’ha aportat alguna cosa nova?

Sí, perquè mai havia hagut de presentar un pòster. A més a més, el fet de defendre’l davant d’estudiants de doctorat, que són més aprop de l’estudiantat que dels professors, dóna un ambient més “de tu a tu”, tot i que també imposa respecte, però bo. Aquí tampoc no t’estàs jugant la nota del treball. Si no guanyes, no passa res. Em va semblar una bona oportunitat de preparar-se per el dia que hagi de presentar un pòster en un congrés.

Sàvies paraules. Cada oportunitat val la pena! Així doncs, recomanaries a tothom intentar presentar-se?

Sí, sí, per suposat! Encara que ja hagués presentat un pòster, ara puc posar al currículum que vaig guanyar aquest premi. No és una experiència molt comuna, i fa bé dir-ho. Sense dubte, recomanaria intentar-ho sempre.

Moltíssimes gràcies, Sara. Espero que inspiris a altres persones a presentar-se i pensar que poden guanyar!

Gràcies a vosaltres per l’oportunitat i així ho espero jo també!

L’Iván va ser aconseguir el segon guardó, amb un valor de 50€, dels Premis SCN2 Dresselhaus constituïts el 2019 amb la defensa del treball Nanoenginyeria composicional en perovskites ferroelèctriques per a aplicacions en fotovoltaica, supervisat per la Dra. Mariona Coll Bau , del grup de materials superconductors i nanoestructures de gran escala de l’Institut de Ciència dels Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC). Hem volgut conèixer la seva opinió i vivència de la primera edició i la seva trajectòria fins ara i de futur.

Iván, què has fet després d’aquests mesos des que se’t va declarar guanyadora de la primera edició dels premis?

Durant aquest temps he acabat el Màster en Enginyeria Física de la UPC, amb especialitat en física de la matèria i dels materials. Com que vaig guanyar la beca JAE Intro del CSIC, vaig poder fer una estada remunerada a l’ICMAB investigant tècniques de nanoenginyeria innovadores per produir capes d’òxid epitaxials autosuportades amb l’objectiu de desenvolupar dispositius fotovoltaics basats en òxids funcionals amb al mateix grup del TFG.

Deu n’hi do! Novetats, progrès i més premis. Així sí! Sembla que vas seguir les passes del TFG. Què vas fer al TFM?

Certament, el meu TFM ha sigut una progressió natural del TFG. Primer vaig estudiar tècniques econòmiques i ecològiques de síntesi d’un material ferroelèctric, l’oxid de bismut i ferro, i després vaig caracteritzar diferents propietats d’aquest material, sobretot cristal·lines però també elèctriques i òptiques. Al mateix grup de recerca i amb la mateixa supervisora, al TFM he estudiat nous mètodes econòmics basats en solucions químiques per produir capes epitaxials autosuportades, és a dir, capes d’òxid epitaxials que es puguin separar de la superfície de creixement per poder-ho transferir a altres sistemes més versàtils, com polímers o substrats de silici. Va ser una recerca que tot just començava, però en aquest primer any vam aconseguir bons resultats!

“Crec que la ciència de materials és una disciplina de frontera on convergeixen de forma natural la meva experiència en física i química i els meus interessos en ciència experimental. Crec que és un àmbit de la ciència en la què puc intervenir positivament i efectivament.”

Veig que tens molta passió per la ciència de materials. On et veus en els propers anys?

A partir del proper mes d’octubre començaré un doctorat enginyeria electrònica a la UPC. Durant el projecte SENSATE, amb col·laboració amb l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), pretenc seguir estudiant materials innovadors per fotosíntesi artificial basats en les capes primes. A la llarga m’agradaria seguir estudiant materials, ja que crec que la ciència de materials és una disciplina de frontera on convergeixen de forma natural la meva experiència en física i química i els meus interessos en ciència experimental i en noves tecnologies per desenvolupar una societat més sostenible. Crec que és un àmbit de la ciència en la què puc intervenir positivament i efectivament.

Ben potent. Ja estem esperant a saber què proporcionarà en ‘I. Caño-Prades’. Més enllà de la ciència, quins interessos tens i t’agradaria destacar?

A mi m’agrada bastant la música clàssica, sobretot l’òpera i la música simfònica. De fet sóc usuari habitual de les ofertes culturals de preus més accessibles que les institucions del país ofereixen. També m’agrada molt la literatura i el teatre!

Molt interessant! Estic convençut que allò que se’ns dona bé deriva d’allò que hem practicat en altres aspectes de la nostra vida. Consideres que els teus passatemps han contribuït a les teves habilitats de presentació gràfica o oral?

Crec que l’haver llegit molt m’ajuda a poder-me expressar millor a l’escriure o parlant, tot i que no hi he pensat massa, en això! De fet, crec que sóc bastant tímid, així que respecte la presentació oral…

Sempre som a temps de desenvolupar noves habilitats, només faltaria. Ara decantant-nos pels premis, com definiries la teva experiència? Va ser la primera vegada que et presentaves a uns premis?

Era la primera vegada que participativa d’uns premis d’aquestes característiques, i va ser una experiència molt positiva. El meu primer pòster! Em va servir d’aprenentatge, en el sentit de sintetitzar informació, destacant els aspectes més importants i fer una presentació que fos visualment atractiva. També, naturalment, en desenvolupar-me en aplom, seguretat, parlar en públic, gestionar els nervis o la por escènica. Per altra banda, l’oportunitat de compartir el meu projecte amb altres estudiants en un ambient de competència constructiva va ser molt gratificant en sí mateix. També em va agradar molt mirar els altres pòsters i, com que jo també presentava, no vaig tenir l’oportunitat de veure les presentacions d’altres companys, però si que vaig poder parlar amb ells personalment i l’experiència global va ser francament interessant.

“L’oportunitat de compartir el meu projecte amb altres estudiants en un ambient de competència constructiva va ser molt gratificant.”

Això de que no feu pòsters fins el màster no ho entenc! Potser és per això que a la convocatòria fóssiu només vuit candidates: molta gent deu pensar que és massa feina i no arriben a fer el pas endavant. Què et va fer decidir-te a participar? Vas tenir dubtes?

Dubtes, cap. La meva supervisora em va comentar que hi havia aquests premis, vaig veure que podia participar-hi quan vaig consultar les bases i em vaig decidir a intentar-ho. La veritat és que hem feia gracia presentar el meu treball en un pòster perquè després de tot ja n’estava força orgullós. I no em va semblar que la meva participació em pogués treure gaire temps d’altres coses com, per exemple, el màster.

Com me n’alegro. Com dic, un motiu habitual per no presentar-se és l’esforç de la preparació. Quantes hores vas dedicar a desenvolupar el pòster i la presentació?

No et sabria dir ben bé, no ho recordo exactament. No va ser cosa d’una tarda. Potser tres o quatre setmanes dedicant una hora un dia, dues un altre… Ens vam trobar diverses vegades amb la meva supervisora per polir. Em va costar força resumir tanta informació en el pòster i després vaig donar-li moltes voltes abans de quedar-ne completament satisfet. Sobretot a l’apartat gràfic, que em va donar força mal de caps. Naturalment, vaig comptar amb els consells inestimables de les meves companyes i, sobretot, de la meva supervisora. En qualsevol cas, crec que el temps invertit en aquest pòster va ser ben emprat. Quant la presentació, la majoria de feina ja estava feta al fer el pòster, perquè vaig pensar què volia explicar mentre el feia. A més, vaig treballar-la diverses vegades per guanyar la confiança i capacitat d’improvisació que em fes entregar bé el missatge.

Oh, aleshores hi vas treballar de valent! Espero que això estimuli les potencials candidates treballadores! Respecte a la defensa, vas rebre preguntes gaire particulars?

Una cosa que em van preguntar i em va quedar al cap va ser quelcom sobre el mecanisme de separació de càrregues de les perovskites ferroelèctriques que vaig estudiar. Efectivament, aquesta és una de les raons per les quals és molt interessant aquest tipus de material. Això no obstant, el meu treball no anava orientat a estudiar aquest mecanisme, però tan el tribunal de defensa com el jurat del premi em van fer diverses preguntes centrades en aquest punt. Va ser curiós. Es notava que el jurat estava molt preparat i informat en el camp i que s’havien llegit i estudiat atentament el pòster per fer preguntes d’aspectes concrets.

“En el meu cas, em dona la impressió que a mi, després de preparar-me, és quan em surt més natural.”

Sí, escollim membres del jurat especialment adequats per la teva matèria dins les possibilitats de les voluntàries. Una pregunta que no me’n puc estar de fer és si diries que tens cap secret com a guanyador. Què creus que et va col·locar en aquesta posició?

En general, quan em toca expressar-me em costa una mica, però curiosament no quan faig presentacions orals! Em preparo molt, em faig un guió, me l’assajo moltes vegades i arribo a estar tan confiat i tinc tanta seguretat que, crec, em dona un aplom molt gran per defensar-me. En el meu cas, em dona la impressió que a mi, després de preparar-me, és quan em surt més natural. Suposo que el disseny del pòster també els va agradar!

I Iván, diries que participar dels premis t’ha aportat alguna cosa nova?

Sense dubte! Em va aportar múltiples coses positives. Per la banda d’haver preparar i presentat un pòster, estic segur que aquesta experiència em farà molt de servei en el futur. Per exemple, ara tinc més confiança pel que fa parlar en públic fora de l’espai controlat d’una aula. També vaig conèixer altres estudiants amb molt de talent i interessos comuns en la nanociència i la nanotecnologia!

Moltíssimes gràcies per les teves inspiradores respostes, Iván! Estic segur que moltes estudiants les trobaran un estímul per fer el pas endavant i provar.

Gràcies a vosaltres. Espero que més gent aprofiti l’oportunitat!

La Remei va aconseguir el tercer guardó dels Premis SCN2 Dresselhaus 2019 amb un valor de 30€ amb l’exitosa defensa del treball Preformació d’una corona proteica en nanopartícules superparamagnètiques d’òxid de ferro amb albúmina sèrica humana, supervisat per la Dra. Anna Roig Serra , del grup de nanopartícules i nanocompòsits de l’Institut de Ciència dels Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC). Hem volgut conèixer la seva opinió, vivència i camí.

Remei, quina il·lusió tornar a coincidir amb tu després de tants anys. Què vas fer després d’haver guanyat un dels premis de 2019?

Ja quan vaig presentar-me als premis havia començat un Màster de Biofísica, Bioquímica i Biotecnologia a la Universitat Catòlica de Leuven (KU Leuven), a Bèlgica. En aquell moment estava fent pràctiques en biosensors. Desafortunadament, van acabar sent en línia pel COVID-19. Quan la situació va millorar, vaig poder anar a la Ludwig-Maximilians-Universität, a Munich, a fer pràctiques amb la beca Erasmus relacionades amb d’entrega de medicaments a cèl·lules, per poder aprendre noves tècniques de biomedicina. Ara començo el treball de final de màster!

Oh, aleshores vas viatjar a Catalunya expressament pels premis?

De fet sí, però a més a més em resultava molt convenient volar una setmana abans de nadal perquè els vols em sortien més barats! Benefici doble.

Sobre el treball de final de màster, quina mena de projecte realitzaràs?

[Riu] També són nanopartícules per entrega de medicaments! Aquesta vegada faré síntesi i caracterització, però enfocat a biocompatibilitat i biodistribució, que és molt interessant.

Un any de projecte, deu n’hi do! On et veus a cinc anys vista?

A cinc anys no ho sé, però més a curt termini m’imagino fent el doctorat. Després no puc veure què hi ha més enllà… Continuar amb un post-doctorat, o anar a la industria perquè resulta que la recerca acadèmica no és per mi… Ja ho veurem. Un doctorat segur que faré. No m’han agradat mai les classes i m’ha encantat la recerca, tu.

“Un doctorat segur que faré. No m’han agradat mai les classes i m’ha encantat la recerca”

Ara que ho recordo, vas començar el grau d’estudis anglesos a la vegada que estudiaves el grau de nanociència i nanotecnologia. Va ser per aquest motiu?

Sí. Les classes no m’agradaven, però vaig provar la recerca i mira, em veig fent un doctorat ara.

Ui, crec que això que dius pot ser molt inspirador per moltes persones…

Això ho pots posar, tens permís [riu].

Està molt bé que li donessis una oportunitat a la ciència. Qui sap si en sortirà una gran científica de tot això… Escolta, canvi de tema: quins interessos o passatemps tens?

A veure, a mi m’agrada molt llegir i escriure, i crec que això també va influir molt que a mitjan del grau de ‘nano’ comencés el grau d’estudis anglesos. Diguem-ne que la ciència i la literatura són les meves dues passions. He fet piano, guitarra, idiomes, pintura… També sóc una persona normal, eh? M’agrada anar al cinema, sortir amb els amics i aquestes coses.

Consideres que els teus passatemps han contribuït a les teves habilitats de presentació gràfica i oral?

La presentació oral no, ho passo molt malament presentant en públic. Altres activitats com les artístiques segurament m’han facilitat tenir idees gràfiques originals.

Ara saltant de tema de nou, cap els premis! Com definiries la teva experiència? Va ser una novetat per a tu fer una cosa així?

No va ser la primera vegada que em presentava a uns premis, però sí a uns de caire científic. Crec que és una bona experiència. Veus tot això de presentar i tot això dels pòsters molt lluny quan estàs al grau, però l’acabes i ho tens al davant. Crec que els premis estan molt bé perquè és millor aprendre en un entorn de confiança que fer-ho en un congrés. A més a més, fer-ho amb gent que ja coneixes a prop, potser el meu grau també, i amb més estudiants que estan a la mateixa situació que tu i que no han fet mai un pòster o potser només un. Està molt bé.

A la convocatòria vau ser només vuit candidates. Hi ha persones que no arriben a fer el pas endavant per intentar-ho. Què et va fer decidir-te a participar? Vas tenir dubtes?

Jo vaig tenir molts dubtes, perquè estava aquí a Bèlgica i el TFG feia mesos que estava fet, i pensava “quina mandra, i a sobre tinc molta feina, no sé si perdre temps i fer el pòster…”. Després vaig agafar la mentalitat de fer-lo i, si no tenia temps per acabar-lo, doncs no l’entregava. M’agraden els reptes. Va resultar que no era tanta feina!

“Jo vaig començar a fer el pòster i pensava “quin pal”. Després vaig començar a tenir la idea clara i em vaig motivar molt.”

Per dubtar tant no va sortir gaire malament, oi?

No, no gaire malament! [Riu] Jo vaig començar a fer el pòster i pensava “quin pal”. Després vaig començar a tenir la idea clara i em vaig motivar molt. “Ara canvia això, ara canvia allò”. Al final m’ho vaig passar molt bé fent el meu pòster, t’ho he de reconèixer! És com fer una obra d’art, com posar-me a dibuixar, però amb el Power Point.

I quantes hores li vas dedicar, més o menys?

Jo ho feia per descansar d’altres coses quan anava atabalada. Una persona normal potser ho pot fer en un dia o una tarda. Jo vaig trigar una mica més, sí.

I per la presentació, què? Et vas preparar més?

[Riu] No. A veure, no et diré que no la vaig practicar un parell de vegades. Mentre volava cap a Catalunya el dia abans de la defensa. Va coincidir que tenia un examen el dia abans de la defensa, agafava el vol just després d’aquest i vaig arribar a casa a l’una de la matinada! La prioritat era l’examen, en aquest cas… Normalment m’ho preparo molt més, però també s’ha de dir que és el meu TFG. Vaig passar de Novembre a Juliol, vuit mesos, treballant-hi… el que has fet tu ho saps!

Diries que participar dels premis t’ha aportat alguna cosa nova?

Bé, em va ajudar a agafar molta confiança en la meva capacitat de presentació i improvisació, ateses les circumstàncies en què m’ho vaig preparar. Jo he fet presentacions en el passat i no ho passo gens bé presentant en públic. Això no obstant, vaig veure que si ho he treballat, ho sé, i això em val molt.

Naturalment depèn del jurat i la recerca realitzada, però quina mena de preguntes vas rebre?

Les preguntes eren del tipus “com hauria solucionat els problemes dels meus experiments si hagués tingut més temps”. En general, com hagués continuat la recerca.

Ara una pregunta un pèl més incisiva: per què creus que vas guanyar? Quin diries que va ser el teu secret?

A veure, per una banda crec que el meu TFG està molt bé: molt ben supervisat i resultats xulos, però també crec que el meu pòster era molt original i no passava desapercebut. Crec que això va ser clau. Bona feina i bona presentació.

“El meu pòster era molt original i no passava desapercebut. Crec que això va ser clau.”

Excel·lent Remei Escudero i Franch, tercera guanyadora dels I Premis SCN² Dresselhaus. Leuven, Bèlgica, 2020.

Recomanaries a tothom intentar presentar-se?

I tant. Guanyar no sé, però perdre no perds res. Posa’t les piles acabes de graduar-te, què vols que et digui. Espavila. El meu jo de fa tres anys no hagués dit mai això, però ara ho veig clar.

“Guanyar no sé, però perdre no perds res. Posa’t les piles acabes de graduar-te, què vols que et digui.”

Caram, espero que arribi el missatge a tothom! Meravellosa oportunitat poder-te entrevistar, Remei! Moltíssimes gràcies pel compartir el teu temps i experiència. Segur que hi ha gent que troba l’entrevista inspiradora.

Gràcies a vosaltres per l’entrevista, i per crear el premis!