‘Nanopartícules funcionalitzades d’or biespecífiques per tractar el VIH’


Paraules Clau: Nanopartícules polaritzades, VIH, cèl·lules NK, nanopartícules bifuncionals.

María Tenorio, 10 de Març de 2021
Font de l’article:  https://doi.org/10.1016/j.nantod.2020.101056

Aquest mes destaquem la tasca realitzada a l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron (VHIR), juntament amb l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) respecte a la investigació que han dut a terme sobre el tractament de malalties virals persistents com la malaltia de VIH.

El virus d’immunodeficiència humana, o VIH, és una malaltia viral crònica que acaba produint una atròfia o disfunció de la contínuament activada resposta immune del nostre cos per poder combatre-la, en particular en les cèl·lules NK (Natural Killers). No obstant això, amb l’actual teràpia antiretroviral no som capaços de restaurar completament aquesta resposta immune. La clau, apunten els investigadors, està en què la sinapsi immunològica entre el virus (en aquest cas el VIH) i la resposta (les cèl·lules NK) sigui el més eficient possible. És per això que la nanotecnologia, en particular l’ocupació de les nanopartícules bifuncionalitzades, s’ha considerat l’estratègia més eficient.

Per això, els autors d’aquest article han sintetitzat un tipus de nanopartícula d’or funcionalitzada amb dos anticossos (un que reconeix una proteïna que s’expressa en el virus de VIH i una altra molècula que genera resposta immune i s’expressa en les cèl·lules NK, les CD16), que cooperativament se segreguen en dos dominis diferenciats en la superfície de la NP, reunint-se amb els seus homòlegs sense necessitat de cap molècula d’unió (linker), per crear una NP amb dos hemisferis polaritzada.

Aquesta estratègia de conjugació permet crear NPs amb dominis ordenats en els que s’activen, per un hemisferi, les cèl·lules NK que produeixen una alta resposta citotòxica enfront de virus VIH, i per l’altre hemisferi, els anticossos als quals s’uneix la proteïna expressada en el virus de VIH. A més, gràcies al control de paràmetres com el pH, la temperatura, o la composició iònica entre d’altres, no només s’ha demostrat reduir enormement la infecció per VIH, sinó que s’ha demostrat l’eficiència d’aquest tipus de NPs després de la reactivació latent de virus. S’estima que la presència de la NK en aquesta estratègia pot netejar les reserves latents de cèl·lules virals reactivades.

Els autors d’aquest treball ressalten no només el paper que té la molècula CD16 en la ràpida i directa resposta citotòxica, si no en aquesta peculiaritat de la biespecificitat per combatre la malaltia.

Si us ha agradat aquest NanoTemes, podeu trobar més avall la referència de l’article.

Figura 1: Simulació de la interacció cooperativa dels dos tipus d’anticossos en la nanopartícula d’or.

Figura 2: Imatges TEM amb els seus respectius esquemes en què es mostra la distribució hemisfèrica dels anticossos i els seus corresponents antígens al voltant de la nanopartícula d’or.

Referències:

[1]: A. Astorga-Gamaza, M. Vitali, M. L. Borrajo et al., “Antibody cooperative adsorption onto AuNPs and its exploitation to force natural killer cells to kill HIV-infected T cells” , Nano Today (2021).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *