La Nanociència i la Nanotecnologia

Què és la nano?

La nanociència és generalment definida com l’estudi de la matèria i fenòmens a la nanoescala, que s’entén com l’interval entre 1 i 100 nanòmetres (nm), és a dir, entre 1 i 100 milionèsimes parts d’un mil·límetre. A aquesta escala pertanyen objectes formats per relativament pocs àtoms o molècules, i tot sovint es comporten de manera diferent als objectes que trobem en el nostre dia a dia, a la macroescala. Per descomptat, la nanociència no és un camp separat de les altres ciències, sinó que inclou les parts d’aquelles que són rellevants en el seu domini. És per això que, tot i que existeixen els nanocientífics i nanocientífiques pròpiament dits, la major part de la recerca i desenvolupament en aquest camp és duta a terme arreu del món per físics, químics, biòlegs o enginyers, entre d’altres.

Tot i la base multidisciplinària, la recerca a la nanoescala comporta reptes que no es troben convencionalment en altres camps. Per començar, un mateix material es pot comportar de maneres molt diferents si se li redueix la mida: algunes propietats canvien, i efectes que són poc importants a la macroescala passen a primer pla. De la mateixa manera que l’alumini, que a escala macroscòpica és relativament poc reactiu, pot cremar violentament en forma de pols: hi ha materials que esdevenen més reactius en formar objectes nanoscòpics. També pot canviar la conductivitat elèctrica i tèrmica, l’absorció de radiació i les propietats mecàniques, entre d’altres. Això, per una part és un repte perquè implica que els nanomaterials són, a vegades, més complicats de manipular, més sensibles a pertorbacions externes i, ocasionalment, més perillosos que les seves versions a escala natural. A la vegada, aquestes noves propietats són el major atractiu de la nanociència: la motivació per treballar a escala reduïda no és, al capdavall, la falta d’espai, sinó el nou ventall de possibilitats que s’obre a l’accedir a aquest nou univers.

I és aquí que deixem de parlar només de nanociència, i comencem a incloure la nanotecnologia, que es pot definir com el seguit de tècniques i instruments que permeten la manipulació de la matèria a la nanoescala. No és estrany, doncs, que sovint no es faci una distinció clara entre la nanociència i la nanotecnologia i que, especialment al domini públic, es parli només de nanotecnologia, o senzillament de nano. En qualsevol cas, en ambients especialitzats se solen utilitzar els dos noms per a referir-se a coses diferents.

Així doncs, a la pregunta “Què és la nano?”, hi ha diverses respostes possibles, però totes tenen en comú l’esforç interdisciplinari en la recerca i el desenvolupament de materials en la nanoescala. Aquests materials poden tenir importància en àmbits tan diversos com la biomedicina, l’electrònica, les energies alternatives, el medi ambient o la cosmologia, per nombrar-ne només uns quants. Part de la missió de la SCN2 consisteix en interaccionar no només amb científics i experts, sinó també amb el públic general, i informar-lo de tal manera que ells mateixos puguin formular la seva pròpia resposta. Per això, divulgarem no només l’estat present de la nanociència i la nanotecnologia, sinó també el camí que ha seguit en el passat i el paper que s’espera que tingui en el futur.